Fotografies familiars (Barcelona, abans de 1940)

Fotografies familiars realitzades entre 1910 i 1940, ordenades cronològicament (de forma aproximada).



El meu avi matern, Manel Fernández Rubio (1908-1989), fotografiat amb la seva àvia
(María Sánchez o María Belmar) a Cartagena, abans d'emigrar a Catalunya

La mateixa fotografia, acolorida a MyHeritage amb les tecno-
logies DeOldify i Reparador de Fotos 


De nou el meu avi matern, Manel Fernández Rubio, disfressat amb uniforme militar,
aproximadament a mitjans de la segona dècada del segle XX


Fotografia possiblement de la meva tia-àvia Francisca
Cubiló Roig (1907-1972)



Fotografia d'estudi de la meva besàvia Matilde Roig i Serra (1879-1966), al centre de la
imatge, amb les seves dues filles Enriqueta (1909-1997) i Francisca (1907-1972) –fruit
del seu matrimoni amb Josep Cubiló i Solduga (1874-19??)– i els seus dos fills Josep i
Joan (1917-2000) –nascuts de la seva relació extramatrimonial amb Joan Muntané–. La
foto va ser realitzada als anys 20. Matilde Roig Serra va conèixer Joan Muntaner mentre
aquest treballava "en la construcció de les vies del tren", tot i que el tren no va arribar a
La Pobla de Segur (Lleida) fins l'any 1951. Van fugir a Cuba a través de Bordeus, on s'hi
van embarcar, emportant-se les dues filles de Matilde, llavors encara molt petites. El viat-
geva durar un mes. Allà hi van nàixer Joan –"el tio Juanito", posteriorment futbolista pro-
fessional a clubs com el Deportivo de La Coruña– i Josep –"el tio Pepe", boxejador i ofi-
cial de ferrocarrils–. Anys més tard la meva besàvia va perdre tots els diners que havia
pogut estalviar, aconseguits "fent nets els uniformes dels soldats", per culpa de la fallida
del banc. Tornats a Barcelona, degut a aquesta desfeta va haver de romandre tancada un
any a l'Hospital Psiquiàtric de Sant Boi del Llobregat. Allà, amb les monges, va aprendre
costura, la professió que després li va permetre tirar endavant amb la seva vida i mante-
nir els seus quatre fills.
 
La cartolina diu "Ramos. Mayor de Gracia, 107 - Teléf. 28 48 67"


La meva àvia materna Enriqueta Cubiló i Roig i la seva germana
Francisca, fotografiades el mateix dia que la foto anterior



De nou, la meva àvia materna, Enriqueta Cubiló i Roig,
fotografiada el 9 de maig de 1926, amb 16 anys



La meva àvia materna Enriqueta Cubiló i Roig, en una foto presa el 9 d'octubre de 1926,
quatre dies després d'haver complit els 17 anys


Josep Cubiló i Solduga, el meu besavi per part de mare i àvia,
 fotografiat l'any 1927. Aquesta imatge va ser extreta d'una de
 col·lectiva publicada a la pàgina 138-139 (XXIX) del llibre 'El 
meu Pallars - Volum III - El Pallars Sobirà 2ª part (De Llessui
a Llavorsí)', de Joan Lluís (1967). El peu de foto diu que aquell
 grup de pallaresos es trobava a Rialp fent uns exercicis espiritu-
als en el Convent dels Pares Paüls



Exemplar del llibre 'El meu Pallars - Volum III - El Pallars So-
birà 2ª part (De Llessui a Llavorsí)', de Joan Lluís. Fou publi-
cat per l'Editorial Barcino, dins la seva col·lecció Tramuntana,
l'any 1967

Fotografia col·lectiva dels exercicis espirituals a Rialp l'any 1927


La meva àvia materna, Enriqueta Cubiló i Roig, a un estudi fotogràfic el 30 de setembre
de 1928


De nou, la meva àvia, en una data indeterminada




El meu avi matern, Manel Fernández Rubio, en una fotografia realitzada possiblement
als anys 30, durant la II República. La postal de darrera està escrita en català


El meu avi en una data indeterminada


Els meus avis materns, Manel i Enriqueta (al bell mig de la imatge)
amb un grup de gent desconeguda. A l'esquerra de la foto, José Mun-
tané Roig (el "tio Pepe"), boxejador de professió. Era germanastre de
la meva àvia


Els meus avis materns, Manel Fernández i Enriqueta Cubiló, a la platja (segon i tercera
començant per l'esquerra). Al seu costat, Francisca Cubiló i el seu marit Santos De la
Rosa (el més alt)


El meu avi Manel (darrere, el segon començant per l'esquerra)


Fotografia d'estudi d'un nadó que podria ser Matilde De la Rosa Cubiló (1932)



La meva àvia materna, Enriqueta Cubiló i Roig, fotografiada possible-
ment a la muntanya de Montserrat. Als seus braços porta la seva nebo-
da Matilde De la Rosa o la seva filla Josefina Fernández



Els meus avis materns, Enriqueta Cubiló i Manuel Fernández, fo-
tografiats l'any 1932. Probablement, la meva àvia té a sobre seu
la seva neboda Matilde De la Rosa Cubiló



Fotografies familiars de la meva àvia Enriqueta (primera per la dreta, asseguda, a la
primera imatge i segona per l'esquerra a la següent), en companyia de la família de la
seva germana Francisca i del seu marit Santos (aquest subjectant la seva filla Matilde).
Les fotografies fores realitzades al jardí de la casa on vivien els De la Rosa-Cubiló
abans de ser expulsats d'aquest lloc pels seus propietaris, després de la Guerra Civil,
degut a la seva ideologia política. D'aquí es traslladaren al terrat del carrer Escipió.
Darrere de la segona imatge apareixen els sogres de Francisca



D'esquerra a dreta, Manel Fernández (el meu avi matern), Enriqueta
Cubiló (la meva àvia materna), Francisca Cubiló (la seva germana),
José Muntané (germanastre de les dues anteriors) i Santos de la Rosa
(marit de Francisca)



Fotografies dels anys 30 dels tallers de reparació del Metro de Barcelona. En les dues es
pot veure a Santos De la Rosa, el pare de Matilde i Santos ("Mayo"), que en aquella època
militava a la UGT. A la primera imatge Santos és el que està més alt respecte els seus com-
panys de feina i, a la segona, roman assegut davant la porta del vagó recolzant una mà a
sobre de l'espatlla del treballador del costat. Durant els primers anys del franquisme San-
tos De la Rosa va romandre tancat a la presó, juntament amb la seva germana, per haver
fet comentaris públics contra el règim






Escenes campestres preses possiblement a Vidreres, en una data difícil de precisar. Matil-
de De la Rosa Cubiló tenia vinculació amb tota aquesta gent, sobretot amb una tal Lluïsa,
amb qui encara té contacte






Una foto del meu avi patern Julio Pérez Martín vestit de
militar. Correspon a una postal enviada per ell mateix
 el 5 de maig de 1913, des de la posició d'Izhafen (o
ishafen o iz-hafen). Per conèixer la seva biografia anar

El meu avi patern Julio Pérez Martín


Els meus avis paterns, Adoración i Julio, juntament amb tres dels
seus fills: Julio, Isabel i Teresa. La del fons, dreta, era una cosi-
na, Esperanza (16 de març de 1925)

La família Pérez-Vidal dalt del terrat al carrer "Virgen de
Gracia, 16" de Barcelona (actual Mare de Déu de Gràcia).
De darrere cap a endavant i d'esquerra a dreta, Carmen,
Antonio, els meus avis Adoración i Julio, el meu pare Joan 
i Adoración ("Chichi")

Comentaris